Tendències en l'emprenedoria social a Catalunya

L'emprenedoria social a Catalunya és una corrent d'activitat econòmica formada per persones que tenen inquietuds davant de nous reptes socials i que proposen solucions innovadores per a resoldre'ls. Utilitzen estratègies empresarials per a organitzar, crear i administrar organitzacions orientades al canvi social, conciliant l'enfocament econòmic amb els reptes socials i ambientals que aborden, però les fórmules d'emprenedoria social són molt diverses i segueixen diversos models.

Però malgrat la diversitat en les formes en què es desenvolupa i identifica a l'emprenedoria social, a Catalunya s'estan produint algunes tendències que caldrà observar i seguir amb deteniment, perquè les iniciatives naixents puguin aprendre de les seves precedents, però també perquè les empreses socials ja consolidades, puguin establir llaços de col·laboració i cooperació amb elles i, així, enfortir-se mútuament.

Tal com explica Jordi Garcia Jané a la Caixa d'eines de l'economia social i solidària, algunes d'aquestes tendències són: l'ús intensiu de les TIC, la cooperació, l'arrelament local i les noves formes de finançament.

 

De petit a gran

Com ell mateix afirma “les tecnologies de la informació i la comunicació i el web 2.0 han aixecat moltes barreres geogràfiques i tècniques que fins ara impedien compartir idees i recursos”. Sobre aquesta base, moltes persones amb voluntat de canvi social i amb motivacions o competències tecnològiques estan desenvolupant iniciatives emprenedores socials que utilitzen intensivament la tecnologia digital.

En part, aquest ús de les tecnologies digitals com a vehicle de transformació social (empreses socials de base tecnològica) també prové de la necessitat de donar una dimensió suficient als projectes en un espai curt de temps que faciliti la seva viabilitat (empreses socials que usen les tecnologies com a eina de potenciació).

Però la dimensió pot donar-se no només per l'extensió de la pròpia activitat (a través de les noves tecnologies o d'altres mitjans), sinó també a través de la cooperació entre iniciatives petites per completar l’oferta pròpia o per diferenciar-la, per innovar, invertir, millorar la comercialització, compartir recursos, obtenir crèdit, etc.

Un clar exemple d'aquesta estratègia de creixement a través de la cooperació seria 2147 Mans, una experiència fruit d'unir esforços entre petites experiències de producció agrosocial: Aprodisca, El Brot, El Pla, La Klosca, Molí d’en Puigverd, Onyar La Selva, Portal Berguedà, Sant Tomàs, Sambucus, TEB Verd i Viver de Bell-lloc.

Altres exemples de cooperació que han sorgit en els darrers anys són Uni.co, Ecos, Xarxa Coop o LabCoop. Uni.co és una cooperativa d’empreses energètiques i tecnològiques, destaca per la seva voluntat d’idear productes conjunts i el seu laboratori d’idees, on han concebut, per exemple, tractors que funcionen amb oli d’oliva. Ecos un grup format per 15 cooperatives de serveis per a l'economia social i solidària, que ha creat dos espais on treballen una quarantena d'empreses (no totes del grup) i per propiciar una font contínua de sinergies. Xarxa Coop està formada per 7 cooperatives de treball d’iniciativa social que comparteixen el compromís amb una economia implicada en la promoció local i la transformació social. LabCoop és una cooperativa sense ànim de lucre formada per 5 cooperatives que promouen l'emprenedoria social.

 

De gran a petit

Una altra de les tendències és justament la contraposada; en comptes de tenir vocació expansiva i de taca d'oli ajudats per les noves tecnologies o la intercooperació, moltes de les noves iniciatives emprenedores socials a Catalunya estan tornant a l'arrelament local. Com explica en Jordi Garcia Jané, “en una societat empatxada de xarxes però afamada de comunitat”, la consideració de les empreses com a comunitats de persones vinculades a un territori i orientades justament a contribuir al seu desenvolupament, permet teixir complicitats amb ell que d'altra forma no tindrien sentit.

Alguns exemples emprenedors interessants en aquesta línia, per bé que des d'un format no lucratiu, són: L'ARADA,  Eco Xarxa del Montseny,  Xarxa de Custòdia del Territori o Obrador Xisqueta, aquest darrer amb el suport del Programa Empren Social.

L'ARADA és una iniciativa sense afany de lucre que neix el 2006 d'un grup de persones que creuen necessària la creació d'espais de participació-acció pel desenvolupament comunitari i sostenible del Solsonès, i de l'impuls de projectes de dinamització socioambiental. Està formada per un equip multidisciplinar que ofereix la creació d'espais de reflexió, investigació i acció per tal de construir col·lectivament, amb tots els agents del territori, nous models de desenvolupament, basats en la creativitat social i que garanteixin la justícia socioambiental i equitat sociocultural.

L'Eco Xarxa del Montseny és una associació de persones unides de forma continuada per crear espais econòmics complementaris a l'economia oficial, així com mecanismes de suport, ajuda mútua i aprenentatge, en base a criteris de sostenibilitat ecològica, proximitat i solidaritat. Fan ús d'una moneda local (també dites socials, paral·leles, complementàries, o apropiades), l'EcoSeny, per permetre el funcionament d'un sistema d'intercanvis multirecíprocs a la regió, sense fer ús del diner. També ajuda a l'hora de generar i organitzar espais de consum i de produccions que es relacionen amb espais externs a la regió, on combinen l'EcoSeny amb l'Euro.

La Xarxa de Custòdia del Territori (xct) és una organització sense ànim de lucre que impulsa el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori a Catalunya, com a estratègia de conservació dels recursos i dels valors naturals, culturals i paisatgístics del territori. La xct creu en la necessitat i en l’oportunitat de capacitar la societat civil perquè pugui tenir un paper actiu i directe en la conservació del territori. La custòdia del territori –que és com s’ha traduït al català el terme anglès land stewardship– és un conjunt d’estratègies i instruments que pretenen implicar les persones propietàries i usuàries del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics.

Obrador Xisqueta és una associació sense ànim de lucre ubicada al Pallars Sobirà, filla de l’Associació rurbans i del Projecte Grípia que treballa per la dinamització del sector primari a l’Alt Pirineu i al món rural en general. Obrador Xisqueta té un doble objectiu: d’una banda, pagar a un preu just la llana d’ovella Xisqueta dels ramats locals perquè els ramaders puguin costejar el preu de la xollada; de l’altra, treballa l'aprofitament de la llana de raça Xisqueta que fins fa poc era considerada  una raça en perill d'extinció. Les activitats que l’associació giren entorn la compra de llana als pastors de la zona (25.000 quilos amb dos campanyes). L'Associació treballa amb 21 explotacions d'ovelles de les comarques del Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça i la Noguera. Aquestes explotacions són de base familiar amb una mitjana de 400 ovelles i totes elles formen part de l'Associació de Criadors d'Ovella de raça Xisqueta de Catalunya.

Sovint moltes d'aquestes iniciatives emprenedores utilitzen dues estratègies per tirar endavant: la immersió o creació d’un ecosistema al seu voltant que els doni suport i el desenvolupament de diverses activitats alhora. És també el cas de projectes com Sambucus, una cooperativa d'iniciativa social de Manlleu que compagina un restaurant amb el conreu de la terra i tallers gastronòmics, o de La Garbiana Pagesa, una cooperativa amb seu a Tarroja de Segarra organitzada en tres seccions: la pagesa (de producció de fruita i verdura, llegums, ous, cereal i farines...), l'artesana (de rebosteria, pa i coques, conserves, begudes naturals, bolets secs...) i el rebost (punt de venda de tots els productes i recollida de la cistella ecològica).

Per a totes elles, grans i petites, tecnològiques o analògiques, individuals o grupals, d'activitat concentrada o de multiactivitat, una de les necessitats imperioses i alhora tendències irreversibles és la recerca de fonts alternatives de finançament. En primer lloc perquè el propi sector emprenedor social necessita d'instruments i entitats financeres que comprenguin la seva realitat, que tinguin coherència amb la seva finalitat i que i s'adaptin a les seves particularitats; en segon lloc, perquè la diversitat de fonts de finançament fa més estables i confiables als projectes; i en tercer lloc, perquè sovint la participació activa de les persones i entitats que financen el projecte forma part també d'una manera diferent d'emprendre.

Caldrà doncs, potenciar aquestes tendències emergents per tal que es generin més i millors projectes d'emprenedoria social, tenint present que les seves necessitats d'enfortiment són grans i diverses.

 

Afegeix un nou comentari