Està avançant l’Emprenedoria Social a Catalunya? Com, perquè i en quina direcció

Amb l’objectiu, per una banda, de donar a conèixer l'actualització del Mapa d’Actors 2014-2015 i el Recull de Recursos de l’Emprenedoria Social i el nou web del Programa @EmprenSocial i, per una altra, facilitar la trobada entre actors i identificar nous escenaris de futur, es va celebrar el passat 10 de desembre una trobada a Barcelona amb els actors que treballen per a l’emprenedoria social a Catalunya.

Organitzada pel Programa @EmprenSocial de la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom i dinamitzada per LabCoop, la jornada es va desenvolupar com una sessió de treball orientada a compartir reptes, oportunitats i estratègies de futur de l’acció del conjunt d’actors que treballen per a l'emprenedoria social a Catalunya.

El títol de la jornada no era banal; volia ser una crida clara a generar debat i identificar nous escenaris i compromisos dels actors que treballen per a l'emprenedoria social a Catalunya. Tal com apuntava Pere Condom, recentment nomenat Director de Catalunya Emprèn, l'emprenedoria social sorgeix de la pròpia societat civil: “és un àmbit en el qual la societat ha assumit el clar lideratge” i al què les institucions públiques tenen el repte d'acompanyar. En aquest sentit, i entorn a tres qüestions “En què estem contribuint?”, “Quins reptes tenim?” i “Què necessitem per seguir construint?”, es va generar una rica discussió amb aportacions que donaren pistes d’on estem, què queda per fer i què cal per seguir avançant en l’Emprenedoria Social a Catalunya.

La realitat emprenedora social a Catalunya

En la reflexió sobre la realitat emprenedora social a Catalunya, dos elements s'apuntaven com a reptes a abordar: la grandària de les iniciatives emprenedores i la viabilitat empresarial de les mateixes.

“D'iniciativa social no ens en falta, el què ens cal ara és la seva consolidació empresarial”, explicava en Xavier López, una opinió compartida per bona part de les entitats participants a la trobada, preocupades i ocupades per contribuir a que les iniciatives emprenedores socials tinguin molt ben dimensionada la seva viabilitat econòmica, financera i, en definitiva, empresarial. En aquest sentit, un dels aspectes apuntats com a rellevants per afavorir aquesta viabilitat va ser la seva grandària i abast.

La constatació que cada vegada hi ha més iniciatives que demostren que existeix una altra manera de fer empresa i economia, va ser generalitzada entre els actors que hi donen suport, si bé mostraren també una preocupació comuna per les dimensions d'aquestes iniciatives i, sobretot, per les dificultats que sovint, la petita grandària, imposa a les mateixes. Una necessitat de creixement que des de la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom es ve promovent i defensant en els darrers temps, com a vehicle per augmentar l'impacte social dels propis projectes.

Aquest creixement podria donar-se no només per l'extensió de la pròpia activitat, sinó també a través de la cooperació entre iniciatives petites per completar l’oferta pròpia o per diferenciar-la, per innovar, invertir, millorar la comercialització, compartir recursos, obtenir crèdit, etc. Així hi reflexionava en Josep Maria Corbinos de Fundació Catalunya - la Pedrera, que ha impulsat la Xarxa Agrosocial i la gestació de la cooperativa 2147 Mans, justament una experiència fruit d'unir esforços entre petites experiències de producció agrosocial.

Altres exemples d'intercooperació que han sorgit en els darrers anys són Uni.co, Ecos o Xarxa GEDI. Pere Llovet de la Diputació de Barcelona apuntava, però, la necessitat d'aprofundir i millorar els processos d'intercooperació, facilitant eines de qualitat que ordenin i canalitzin les iniciatives que sorgeixen dins d'un grup cooperatiu, tot contribuint a disminuir la mortalitat d'aquest tipus d'empreses, relacionada amb el seu particular procés de decisió compartida.

En una llança més optimista i esperançadora, Virgínia Ferrer, Comissionada per la Participació, Ocupabilitat i Emprenedoria Social a la Universitat de Barcelona, recordava que les empreses d’economia social són les què actualment creen major ocupació, les que destrueixen menys llocs de treball i, per tant, les què generen una font d'ocupació més estable. Així ho demostren les dades facilitades per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya o l'informe del Consell Econòmic i Social de Barcelona sobre l'Impacte en l'ocupació i l'economia de l'Economia Social i el Tercer Sector.

En qualsevol cas, la realitat és que l'emprenedoria social a Catalunya està formada avui per una amalgama diversa, de petites dimensions i sovint no suficientment enxarxada entre si per afavorir la seva consolidació.

Què fan els actors i què els queda per fer?

“Estem contribuint a la construcció d’un ecosistema afavoridor de les iniciatives emprenedores socials” afirmava Maria José Blanco, responsable del nou Programa d'Emprenedoria Social de Barcelona Activa, un ecosistema, però, en opinió dels mateixos actors, no suficientment cohesionat ni amb línies estratègiques de treball compartides.

Al Mapa d'Actors de l'Emprenedoria Social, els 92 agents públics, privats i mixtos que desenvolupen accions de suport als projectes d’emprenedoria social, en qualsevol de les seves fases (idea, creació o creixement) i en diferents àmbits territorials, els mancaria veure quins són els fils que els vinculen i com potenciar allò que fa cadascú amb el què fa la resta. Unificar la coordinació entre els diferents actors, més enllà de la iniciativa pública, sembla ser el repte dels propers anys. “Ens falta connexió entre els actors, un full de ruta” s'afirmà a la trobada, si bé tal com explicà la Teresa Zamora, tècnica del Consorci per a l'ocupació i la promoció econòmica del Vallès Occidental, exemples com la Xarxa d'Innovació Social del Vallès s'apuntaven com pràctiques territorials d'aquesta potencial cohesió estratègica entre actors.

Altres reptes apuntats per entitats com la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, la Universitat de Barcelona i els Ajuntaments de Barcelona, Terrassa i Sant Boi de Llobregat foren: la canalització d'aportacions científiques a l'emprenedoria social a través de la recerca i investigació catalanes en favor del creixement de les empreses de l’economia social; l'aposta clara i decidida de les administracions públiques per l'economia social; la formació en valors i pràctiques d'emprenedoria social en els espais educatius regularitzats (escoles, instituts, centre formatius professionals i universitats); el vincle entre agents públics de suport i agents privats de finançament; la dotació d'eines de visibilitat i quantificació del retorn social de les iniciatives emprenedores socials.

Seguir avançant

A la trobada va quedar clar que cal seguir avançant en posar condicions favorables per al naixement de noves iniciatives emprenedores socials: connectar les iniciatives naixents per a potenciar-les entre si, contribuir al diàleg entre empreses d’economia social i empreses mercantils, canalitzar finançament per a les primeres etapes dels projectes, generar noves fórmules jurídiques que permetin l’encaix de les iniciatives d’emprenedoria social, facilitar recursos formatius no només a les persones emprenedores sinó també als i a les professionals que hi donen suport, o preveure més facilitats per engegar iniciatives d’emprenedoria social, van ser algunes de les mesures que els actors consideraren que caldria posar en pràctica a Catalunya per afavorir l'emprenedoria social al nostre territori.

Tanmateix, per a abordar els reptes identificats i per seguir contribuint a l'emprenedoria social, tal com apuntà Ignasi de Juan, Professor del MBA d'Emprenedoria Social de la Universitat Oberta de Catalunya i col•laborador de la Fundació Formació i Treball, serà necessari també un canvi cultural important, una transformació social que acompanyi aquesta nova forma d’emprendre i que generi un context socioeconòmic que afavoreixi la compra dels seus productes i serveis, que en canalitzi finançament o mecenatge, que li ofereixi el reconeixement i suport social que es mereix i que, especialment, cali en les noves generacions.

La voluntat de la Generalitat de Catalunya a través del programa @EmprenSocial és mantenir vives les eines que permetin identificar de forma continuada els actors i iniciatives que van sorgint al nostre país per promoure l’emprenedoria social. Així mateix, aposta per espais de trobada entre els diferents actors que facilitin, conjuntament amb les eines, seguir reforçant la viabilitat dels projectes d’emprenedoria social, ampliar-ne la visibilitat en el conjunt de la societat i enfortir-ne l’ecosistema.

LabCoop, SCCL

Afegeix un nou comentari